Trobada 1: un passeig, una pizza i moltes històries

Bones rossinyols!!!

Aquest matí ha sigut el primer dia que quedava amb en Dimitri al seu poble, Blanes. Ens hem citat a l'entrada del seu col·legi Sa Forcanera a les 11 del matí. 

Quan he arribat al punt de trobada, l'he estat esperant ja que ha arribat una mica tard perquè m'ha explicat que li encanta dormir i aixecar-se molt tard els caps de setmana. 

El nostre planning s'ha desenvolupat en fer un passeig pels punts més importants de la localitat com l'Ajuntament, el poliesportiu i la Biblioteca de Blanes. A aquest últim lloc quan hem arribat, en Dimitri m'ha demanat entrar per veure si hi havien llibres de terror ja que avui he descobert que una de les seves passions és el món fantàstic i m'ha estat mostrant vídeos sobre fantasmes intentan fer-me creure que existeixen com ell pensa.

 Hem buscat llibres sobre fantasmes, esperits i bruixes però malauradament, la biblioteca no tenia el material destijat pel meu mentorat, així que hem continuat la nostra ruta. 

Passejant pel passeig marítim de Blanes, en Dimitri m'ha mostrat el restaurant del seu pare que s'anomena "Bahía" i m'ha comentat que només l'obren els estius i que a ell li encanta ajudar al seu pare fent de cambrer per les taules.

També, hem anat a una botiga d'animals ja que m'ha explicat que abans tenia un gos i li agraden molt. En aquell moment, de sobte, m'ha dit que un dia li encantaria que fos a visitar el seu col·legi amb els seus amics i que veiés la seva classe. També, m'ha mencionat que li agradaria jugar un dia un partit de futbol amb mi i anar al "bowling" com li diu ell.

Més tard, el nen ha mostrat molt entusiasme en quedar-se més temps amb mi, així que l'he proposat fer una hora més de quedada dinant junts al restaurant Tagliatella de Blanes. Allà, he descobert que un dels seus menajars preferits és el formatge i que la pizza li encanta. El problema és que com eren tan grosses, hem hagut de compartir la pizza de 4 formatges que hem demanat. 

Mentres que estàvem dinant, en Dimitri m'ensenyava paraules en el seu idioma natal, el rús. M'ha dit com es diu Bon dia, gràcies i algun que altre aliment.

Al camí de tornada cap a casa, en Dimitri m'ha explicat els horaris de Rússia pels menjars, el fred tan abundant que fa allà, concretament -20ºC, i per últim, m'ha comentat aspectes de la seva ciutat i la seva família que provenen tots de Moscú i m'ha tornat a mostrar vídeos sobre les seves series de televisió preferides. 

El nen m'ha semblat molt tímid al principi però desprès ha anat agafant confiança i he pogut veure que es un nen molt actiu i simpàtic amb una vida molt intensa. M'ha enternit el moment en que m'ha dit que volia passar més temps amb mi i per aquesta raó, crec que la setmana que ve el portaré a jugar a algún esport divertit per divertir-nos junts. 

Us adjunto una imatge nostre al restaurant Tagliatella, fins la setmana que vé!!

Una nova aventura: inici per créixer com a persona

Bones, sóc la Maria López i m'he inscrit com a mentora del Projecte Rossinyol 2014 a l'Udg. Després de la formació de mentoria que ens han proporcionat els seus integrants, avui ha estat el dia més esperat de tots. Concretament, avui s'iniciava oficialment el Projecte Rossinyol amb la festa d'iniciats que s'ha organitzat a les corresponents localitats. Jo sóc una noia d'Hostalric, i d'entre totes les zones per a escollir la que més m'agradava i la més propera a mi era la de Blanes.

Bé, amb una nova etapa comença una nova aventura, gràcies a la Universitat de Girona pel seu projecte anomenat "Rossinyol" he pogut conèixer al meu mentorat, en Dimitri. 

Primerament, hem hagut d'esbrinar mútuament per separat qui era el nostre mentorat o mentorada en el meu cas i en el cas dels nens esbrinar qui era el seu mentor o mentora pertinent. Acabat aquest joc, ell i jo ens hem conegut preguntant-nos els nostres gustos, on ens agrada sortir, quins hobbies tenim i els estudis que estem fent. En Dimitri és un nen d’11 anys d’origen rus i té un germà que es diu Felip i una mare que es diu Valentina. Ells, d’ara en endavant, seran la família amb la que hauré de contactar via mòbil per realitzar la meva mentoria. També, en Dimitri està escolaritzat a l’escola de Blanes que es diu “Sa Forcanera” i que es localitza a la Plaça de l’11 de Setembre d’aquest poble. Una casualitat que m’ha cridat l’atenció és que ell viu a prop del seu col·legi i que ha mostrat un entusiasme molt fort per ensenyar-me la seva classe i presentar-me als seus amics algun dia.

La nostra primera quedada està prevista pel dissabte 22 de novembre a les 11 del matí. Hem escollit la seva escola com a lloc de trobada per a que després, a peu, en Dimitri m’ensenyi on viu i les seves costums. Finalment, com que he esbrinat que el dibuix i l’estudi són unes de les seves passions, anirem a la biblioteca per a compartir un estona junts i poder aprendre coses de l’un i l’altre.

Podria dir que les meves primeres impressions han estat satisfactòries i que el meu mentorat segurament és un nen que només vol afecte i una estona de diversió. Avui mateix, jo mateixa he experimentat una nova manera de conèixer gent de diverses cultures i afirmo que començo aquest projecte amb una gran il·lusió i entusiasme.