En Dimitri l'artista

Bones rossinyols!!

Avui us vinc a explicar una  nova quedada amb el meu noiet, en Dimitri. Tot ha començat avui a les cinc de la tarda quan l'he anat a buscar a casa seu que tornava de l'entrenament de fútbol. Ens hem encaminat a fer la quedada prevista, ensenyar-me a dibuixar tan bé com ell sap!

Al arribar a una fleca anomenada Gutierrez, hem brenat uns donuts amb un suc de pinya i ens hem endinsat en el nostre món, xerrant de com havia estat la setmana, les coses que teniem en comú, habilitats que sabiem fer els dos però que encara no haviem compartit entre nosaltres com per exemple cuïnar! Després de la xerrada, en Dimitri m'ha ensenyat uns dibuixos que portava a la motxilla i he pugut veure que sap dibuixar molt bé, m'han agradat tant els seus dibuixos que li he demanat que fes un per mi. Després d'això, en Dimitri m'ha retat a dibuixar-nos entre nosaltres per veure quin dibuix es semblava més a la realitat i clarisimament, en Dimitri ha guanyar regalant-me el retrat.

Més tard, ja que el nen portava la pilota de fútbol, li he proposat jugar-hi una estona al carrer i darrerament, el noi m'ha dit que li agradaria provar-ho al passeig marítim de Blanes. Quan hem arribat allà, en Dimitri i jo ens ho passàvem la mar de bé però hi ha hagut un moment que de l'emoció hem llençat la pilota tan fort que ha caigut al pàrquing de cotxes que hi ha sota el passeig. Després de buscar.la tant com hem pugut, hem donat la pilota com a desapareguda. En Dimitri, m'ha explicat que no tenia cap pilota més per jugar al fútbol que és un dels seus hobbies preferits i com la pilota ja estava una mica vella, he decidit regalar-li una de nova pel Nadal.

Finalment, hem anat tots dos a comparar una pilota del Barça que li ha encantat i m'ha donat mil gràcies pel meu regal prometent-me que ell també hem faria un el próxim cop que ens veiessim. Avui he descobert una cosa nova, que no sóc molt bona dibuixant i que m'agrada jugar al fútbol!

Fins un altre!!

Un joc de quatre!

Bones rossinyols!!!

Avui us vinc a explicar una nova aventura amb en Dimitri que va succeïr el dijous passat i que vam estar acompanyats de la mentora anomenada Nuria i la seva mentorada xinesa Jixia.
El fet va ser que la Nuria i jo els vam anar a buscar al seu col·legi, Sa Forcanera, a l'hora de sortida dels nens. A partir de les cinc, vam anar tots plegats caminant fins la bolera de Blanes ja que a en Dimitri li va agradar molt i jo m'ho vaig passar molt bé l'última vegada que hi vam anar.

Al bar del Bowling Center vam berenar junts un croissant amb un cacaolat i sucs de pinya amb un bon preu i després, agafant el pack familiar de la bolera vam poguer jugar els quatre a una partida de bolos tal i com vam fer en Dimitri i jo a l'altre quedada. Aquesta partida va ser divertida ja que en Dimitri anava aprenent a jugar molt millor als bolos però jo, en canvi, perdia tota l'estona. Per una altre banda, la Jixia va tenir la oportunitat d'aprendre a jugar-hi i entablar una amistat amb en Dimitri. Més tard, els cuatre vam demanar els refrescos que ens entraven al pack i mentre que en Dimitri i jo jugàvem al billar passant-s'ho d'allò més bé, la Jixia i la Nuria ens van retar a jugar una partida de futbolí per veure qui guanyava. Finalment, vam empatar i jo i en Dimitri vam jugar a un joc de llençar discs on en Dimitri va guanyar fent-me riure un altre cop tant com jo a ell.

La vetllada va estar plena de bromes, somriures i bons records. Un altre cop consecutiu he viscut una tarda inolvidable compartida amb ells tres que hem fan gaudir molt més aquest projecte tal i com jo esperava desde el primer moment.

Us deixo algunes fotos i...

Fins la próxima!!!

Els cuatre (Jixia, Nuria, jo i Dimitri) al Bowling Center!!

Dimitri jugant a bolos!

Qui guanyará?

Bones rossinyols!!

El divendres passat vaig tenir el plaer de poder veure un altre cop a en Dimitri al seu poble, Blanes. El vaig anar a buscar a la betzinera que hi ha davant de casa seu i vam anar els dos a la bolera de Blanes que alla l'anomenen "Bowling center".

Un cop arribant a la porta, vam estar xerrant sobre la setmana i les classes que havia tingut el nen. Hem  va estar explicant que li va agradar molt explicar-li a les seves tutores com li estava anant el mentoratge, a l'aula d'acollida es veu que parla molt de les nostres sortides i jo no ho sabia. Aquest fet, em va fer pensar que dia a dia s'anava formant una amistat entre ell i jo que el nen la considerava important a la seva vida.

Més endavant, després d'haver demanat les bambes per poder entrar a la pista i agafar lloc, ens vam trovar amb un dels mentors i mentorats de Blanes que feien la seva quedada al mateix lloc que nosaltres. En concret, en Jerico, molt amic d'en Dimitri, va estar amb nosaltres una estona comentant la partida juntament amb el seu mentor, l'Enric.

La jugada al Bowling amb en Dimitri va ser molt divertida, vaig arribar a plorar del riure amb ell ja que jo mai hi havia jugat i ell sempre hi jugava però aquell dia, jo el guanyava a totes les partides i el nen no sabia que fer per aconseguir punts. També, vam estar jugant a diversos jocs interactius i fent una volta per saber de qué anava aquell lloc.

Per últim, en Dimitri i en Jerico ens van retar a mi i a l'Enric a jugar una partida de furbolí per veure qui guanyava i després de molts riures i molts gols, els mentors van guanyar la partida. La veritat és que ens ho vam passar superbé i m'encantaria tornar a repetir una tarda com aquella i compartir el meu temps amb un nen que és tan divertit com en Dimitri. En uns instants, va fer que aquell dia gris es tornès de mil colors diferents.

Quan va arrivar a la porta de casa seu, hem va fer una ganyota especial, fent-me saber que ja formava part del seu cercle d'amistats i recordant-me que mai m'arrepentiria d'haver triat fer aquest projecte ja que sino mai l'haguès conegut.


Dimitri i Jerico jugant al futbolí:

Dimitri i jo jugant als videojocs:

Trobada 1: un passeig, una pizza i moltes històries

Bones rossinyols!!!

Aquest matí ha sigut el primer dia que quedava amb en Dimitri al seu poble, Blanes. Ens hem citat a l'entrada del seu col·legi Sa Forcanera a les 11 del matí. 

Quan he arribat al punt de trobada, l'he estat esperant ja que ha arribat una mica tard perquè m'ha explicat que li encanta dormir i aixecar-se molt tard els caps de setmana. 

El nostre planning s'ha desenvolupat en fer un passeig pels punts més importants de la localitat com l'Ajuntament, el poliesportiu i la Biblioteca de Blanes. A aquest últim lloc quan hem arribat, en Dimitri m'ha demanat entrar per veure si hi havien llibres de terror ja que avui he descobert que una de les seves passions és el món fantàstic i m'ha estat mostrant vídeos sobre fantasmes intentan fer-me creure que existeixen com ell pensa.

 Hem buscat llibres sobre fantasmes, esperits i bruixes però malauradament, la biblioteca no tenia el material destijat pel meu mentorat, així que hem continuat la nostra ruta. 

Passejant pel passeig marítim de Blanes, en Dimitri m'ha mostrat el restaurant del seu pare que s'anomena "Bahía" i m'ha comentat que només l'obren els estius i que a ell li encanta ajudar al seu pare fent de cambrer per les taules.

També, hem anat a una botiga d'animals ja que m'ha explicat que abans tenia un gos i li agraden molt. En aquell moment, de sobte, m'ha dit que un dia li encantaria que fos a visitar el seu col·legi amb els seus amics i que veiés la seva classe. També, m'ha mencionat que li agradaria jugar un dia un partit de futbol amb mi i anar al "bowling" com li diu ell.

Més tard, el nen ha mostrat molt entusiasme en quedar-se més temps amb mi, així que l'he proposat fer una hora més de quedada dinant junts al restaurant Tagliatella de Blanes. Allà, he descobert que un dels seus menajars preferits és el formatge i que la pizza li encanta. El problema és que com eren tan grosses, hem hagut de compartir la pizza de 4 formatges que hem demanat. 

Mentres que estàvem dinant, en Dimitri m'ensenyava paraules en el seu idioma natal, el rús. M'ha dit com es diu Bon dia, gràcies i algun que altre aliment.

Al camí de tornada cap a casa, en Dimitri m'ha explicat els horaris de Rússia pels menjars, el fred tan abundant que fa allà, concretament -20ºC, i per últim, m'ha comentat aspectes de la seva ciutat i la seva família que provenen tots de Moscú i m'ha tornat a mostrar vídeos sobre les seves series de televisió preferides. 

El nen m'ha semblat molt tímid al principi però desprès ha anat agafant confiança i he pogut veure que es un nen molt actiu i simpàtic amb una vida molt intensa. M'ha enternit el moment en que m'ha dit que volia passar més temps amb mi i per aquesta raó, crec que la setmana que ve el portaré a jugar a algún esport divertit per divertir-nos junts. 

Us adjunto una imatge nostre al restaurant Tagliatella, fins la setmana que vé!!

Una nova aventura: inici per créixer com a persona

Bones, sóc la Maria López i m'he inscrit com a mentora del Projecte Rossinyol 2014 a l'Udg. Després de la formació de mentoria que ens han proporcionat els seus integrants, avui ha estat el dia més esperat de tots. Concretament, avui s'iniciava oficialment el Projecte Rossinyol amb la festa d'iniciats que s'ha organitzat a les corresponents localitats. Jo sóc una noia d'Hostalric, i d'entre totes les zones per a escollir la que més m'agradava i la més propera a mi era la de Blanes.

Bé, amb una nova etapa comença una nova aventura, gràcies a la Universitat de Girona pel seu projecte anomenat "Rossinyol" he pogut conèixer al meu mentorat, en Dimitri. 

Primerament, hem hagut d'esbrinar mútuament per separat qui era el nostre mentorat o mentorada en el meu cas i en el cas dels nens esbrinar qui era el seu mentor o mentora pertinent. Acabat aquest joc, ell i jo ens hem conegut preguntant-nos els nostres gustos, on ens agrada sortir, quins hobbies tenim i els estudis que estem fent. En Dimitri és un nen d’11 anys d’origen rus i té un germà que es diu Felip i una mare que es diu Valentina. Ells, d’ara en endavant, seran la família amb la que hauré de contactar via mòbil per realitzar la meva mentoria. També, en Dimitri està escolaritzat a l’escola de Blanes que es diu “Sa Forcanera” i que es localitza a la Plaça de l’11 de Setembre d’aquest poble. Una casualitat que m’ha cridat l’atenció és que ell viu a prop del seu col·legi i que ha mostrat un entusiasme molt fort per ensenyar-me la seva classe i presentar-me als seus amics algun dia.

La nostra primera quedada està prevista pel dissabte 22 de novembre a les 11 del matí. Hem escollit la seva escola com a lloc de trobada per a que després, a peu, en Dimitri m’ensenyi on viu i les seves costums. Finalment, com que he esbrinat que el dibuix i l’estudi són unes de les seves passions, anirem a la biblioteca per a compartir un estona junts i poder aprendre coses de l’un i l’altre.

Podria dir que les meves primeres impressions han estat satisfactòries i que el meu mentorat segurament és un nen que només vol afecte i una estona de diversió. Avui mateix, jo mateixa he experimentat una nova manera de conèixer gent de diverses cultures i afirmo que començo aquest projecte amb una gran il·lusió i entusiasme.